| Roger Mimó: |
 |
|
|
LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES |
Etapa 7: de Rissani a MhamidDe Rissani a NkobDe Rissani a Nkob, la carretera recorre un desert amb algunes acàcies espinoses i ple de roques, on es troben abundants gravats rupestres. L'únic indret important des del punt de vista arquitectònic és Tazzarine, mentre la resta són en general zones de tradició nòmada.
VEURE ALGUNS GRAVATS RUPESTRES Tazzarine constitueix un ampli oasi dins el qual es distribueixen diferents pobles i en el qual retrobem les primeres alcassabes d'ençà de la vall del Todra i Aghbalou n'Kerdous. Diverses pistes permeten recórrer aquest oasi i admirar la seva arquitectura de terra.
Arribant a Nkob, descobrim quatre desenes d'alcassabes que sobresurten d'un extens palmerar, formant una imatge magnífica si no és un any de sequera. Totes aquestes alcassabes foren construïdes a començaments del segle XX per famílies Ait Atà de tradició nòmada que s'hi varen establir en aquesta època. Darrerament, dos dels edificis han estat rehabilitats com a hotels.
A Nkob mateix, a l'interior del complex Baha Baha esmentat a l'apartat "allotjar-se", també hi ha un interessant museu sobre les tradicions locals, petit però ben fet. Entrada: 10 DH.
De Nkob a Zagora
Si prenem a Tansikht la direcció de Zagora, aviat descobrim diverses construccions espectaculars per la seva situació al caire del barranc, als voltants d'El Had, el mercat del diumenge.
Una mica més lluny, a Oulad Atmane, veurem l'alcassaba del caid Larbi, un dels grans caids del Drâa, que fou aliat d'El Glaoui durant la primera meitat del segle XX. Aquest edifici és d'un estil bastant modern, amb sostres de cedre i arcades en torn a les finestres. L'alcassaba és oberta a la visita turística mitjançant una entrada.
A Tinzouline en trobem una altra molt especial, anomenada Er Ribat (30º 30,436' N - 6º 06,012' W), probablement perquè ocupa el lloc d'un antic ribat o monestir fortificat dels primers secles de l'islam. La fortificació actual està organitzada al voltant d'un pati enorme, amb galeries, i a l'interior hi viu una família senzilla que us el deixarà visitar si els ho demaneu (preveure una propina).
Abans d'arribar a Zagora, l'alcàsser Tissergat es mereix també una menció especial per la seva magnífica imatge de conjunt i pel fet d'haver estat restaurat el 1968 gràcies al programa finançat per la FAO del que ja hem parlat, de manera que avui es troba en un estat de conservació bastant passable. A l'interior hi ha un gran museu i una antiga alcassaba d'El Hiba transformada en hotel.
De Zagora a MhamidZagora és un centre administratiu modern sense cap més atractiu que els seus hotels confortables.
L'alcàsser Amezrou està pràcticament enganxat a Zagora i és sens dubte un dels més interessants de la zona. Inclou un barri on vivien els jueus abans d'emigrar als anys 1960 i una mesquita amb un curiós minaret de terra crua, decorat amb arcades cegues. Un altre alcàsser de visita obligada és Tamegroute, amb els seus carrers obscurs i misteriosos. És també el centre terrissaire més important del sud marroquí i una zauïa que compta amb una gran biblioteca de manuscrits àrabs. Aquesta biblioteca, però, ocupa avui un edifici de construcció moderna. En canvi, el mausoleu de Sidi Mohamed Ben Nasser, fundador de la zauïa al segle XVII, és antic i gaudeix d'una bella decoració de guix cisellat i fusta de cedre. Entrada: la voluntat.
Uns quants quilòmetres més enllà, la carretera s'aparta de la vall per a evitar un tram en congost, però la retroba a l'oasi de Ktaoua, que fou un altre dels grans centres comercials històrics, com el Tafilalet, a l'època en què les caravanes comunicaven el Marroc amb l'Àfrica subsahariana. Entre els nombrosos alcàssers de la Ktaua, eren coneguts per la seva activitat mercantil Nesrat, Beni Hayoun i Beni Sbih.
Avui aquest darrer segueix sent un poble important, tot i havent perdut el seu protagonisme comercial i l'adoberia de pells que li donà renom a tot el país. També Beni Hayoun continua habitat, així com Nesrat, de grans proporcions. Cada un d'ells incloïa un barri jueu en el seu origen.
Al costat de Nesrat es distingeix així mateix un alcàsser molt més petit però més espectacular per la seva alçada i la seva situació entre mig de les dunes, Ait Isfoul. Es tracta en aquest cas d'un poblet on vivien els guerrers Ait Atà encarregats de la defensa de la població sedentària de Nesrat, formada per pacífics pagesos, artesans i mercaders.
Passada la Ktaua, deixem altra vegada la vall per a evitar el pas de Foum Larjam, on es poden veure molts túmuls prehistòrics, i tornem a baixar a l'oasi de Mhamid. Allí les palmeres creixen entre petites dunes, formant un formós paisatge. Entre els alcàssers d'aquest oasi cal parlar d'Oulad Dris, construït al segle XVII. A dins, dues cases han estat rehabilitades i guarden un gran nombre d'antiguitats, algunes d'elles força curioses.
Un cop arribem a la moderna Mhamid, una pista ens permet continuar cap al sud i descobrir els darrers alcàssers, els més meridionals de la regió. Entre ells cal destacar pel seu interès arquitectònic el del propi Mhamid El Ghozlan i el de Talha.
En aquest darrer s'està revifant l'activitat terrissaire que havia estat important en una altra època.
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Contacte amb l'autor:
© Roger Mimó |
