| Roger Mimó: |
 |
|
|
LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES |
Etapa 6: de Goulmima a Rissani
|
 |
L'antiga carretera que segueix la riba esquerra del Ziz permet també visitar molts altres alcàssers de Mdagra i sortir després a la nacional. Aquesta ens condueix cap a les gorges del Ziz per un bell paisatge, que comença amb el pantà de Hassan Eddakhil i continua amb el frondós palmerar de Tialaline, tancat entre parets de roca. En aquest oasi veiem tres grups d'alcàssers d'una gran importància històrica i força pintorescos, encara que siguin petits: Ait Atmane (32º 04,782' N - 4º 23,163' W), Ifri i Tamarkecht. |
Més enllà de les gorges del Ziz, la vall s'obre i, encara que els alcàssers continuen apareixent, llur interès es redueix de mica en mica perquè són cada vegada més petits i la major part es troben en ruïnes.
L'alcàsser Ifri
 |
Bo i sortint d'Errachidia cap al sud, veiem de la carretera estant un gran nombre d'alcàssers de l'oasi de Mdagra, dels que ja hem parlat. Després arribem a Meski, que es mereix una menció especial per la seva situació al caire del barranc que el fa molt pintoresc vist de lluny, tot i que per dins està en ruïnes. A més el seu entorn és un palmerar molt frondós i a prop hi ha una font natural transformada en piscina. |
Més tard distingim la Zaouïa Amelkis (31º 48,624' N - 4º 16,117' W) al fons del congost i baixem a Zouala. A partir d'aquest punt, els alcàssers es succeeixen l'un rere l'altre, encara habitats i plens d'activitat: Oulad Cheker (31º 46,413' N - 4º 13,256' W), Ait El Khelef (31º 46,524' N - 4º 13,323' W), etcètera.
L'alcàsser Oulad Cheker
Una carretera que surt a la dreta condueix a l'alcàsser El Gara (31º 42,466' N - 4º 11,774' W) i d'allí a Zrigat, un grup d'alcàssers que foren molt importants però que han sofert la catàstrofe de les inundacions.
Seguint per la mateixa carretera s'arriba aEl Maarka (31º 38,274' N - 4º 12,892' W), un antic palau de la dinastia Alauita construït sota el regnat de Moulay Ismail i del que es conserva una porta espectacular, decorada en un estil propi de Meknès amb profusió de mosaics i de guix cisellat. Però l'interior del recinte està en ruïnes.
 |
 |
En canvi, la Zaouïa Jdida (31º 36,982' N - 4º 13,574' W) que s'alça una mica més al sud continua habitada, en bon estat de conservació, oferint els seus carrers pavimentats un aspecte serè i misteriós. Encara més lluny, l'alcàsser Bathatha (31º 36,923' N - 4º 13,113' W) resulta força pintoresc amb els seus dos portals successius.
Tornant a la carretera, encara trobem alguns altres alcàssers abans que el palmerar deixi pas a un terreny àrid amb petites dunes. Aquest paisatge s'estén fins a l'oasi de Tizimi, on s'alcen altres alcàssers i entre ells el més gran de la regió: Maadid (31º 27,987' N 4º 12,922' W). Inclou quatre barris separats per muralles i la seva arquitectura ofereix un elevat interès. Per aquest motiu rep freqüents visites de turistes.
El 1968, Maadid fou objecte d'un pla de millora de les condicions de vida finançat per la FAO i, gràcies a això, segueix completament habitat, en perfecte estat de conservació.
 Portal de l'alcàsser Maadid |
 Interior de l'entrada monumental de Maadid |
Al mateix oasi de Tizimi, ja a l'entrada d'Erfoud, una pista a la dreta condueix a l'alcàsser Jrana (31º 27,048' N - 4º 14,000' W), que també ha gaudit darrerament d'un pla de rehabilitació. Als altres alcàssers d'aquest palmerar s'hi arriba per diferents pistes a partir de la carretera de Jorf.
Carrer central de l'alcàsser Jrana
Al sud d'Erfoud s'estén un dels oasis més grans de tota la regió i un dels més coneguts: el Tafilalet.
 |
Aquest oasi és famós per haver constituït al llarg de la història una etapa important de les caravanes que comunicaven Fes i l'Àfrica subsahariana, i un centre comercial de primer ordre. El palmerar es troba avui dia en un estat lamentable a causa de la sequera, però del punt de vista arquitectònic la riquesa del Tafilalet segueix sent enorme; s'hi compten mig centenar d'alcàssers encara habitats i mitja dotzena d'antics palaus construïts pels Alauites, dinastia que va sorgir precisament d'aquest oasi al segle XVII. Entre aquests palaus cal esmentar El Fida, Oulad Abdelhalim i Abbar. |
El Fida (31º 18,483' N - 4º 15,048' W) fou restaurat per l'Estat marroquí i havia contingut un museu, que en aquest moment no funciona, però l'edifici es pot visitar donant-li una propina al vigilant. S'hi arriba des de Rissani per la carretera de Mezguida.
 Palau El Fida: pati central |
 Palau El Fida: el hammam |
Abbar (31º 16,666' N - 4º 15,094') no és res més que un munt de ruïnes, entre les quals s'alcen alguns portals curiosament intactes, presentant una magnífica decoració amb influències de Fès. S'hi arriba a peu per un camí que surt del mausoleu de Moulay Ali Cherif cap al sud.
Portal de la mesquita d'Abbar
Oulad Abdelhalim (31º 16,209' N - 4º 14,510' W), per la seva part, es troba en un estat de conservació bastant dolent però també es pot visitar. Durant molts anys fou la residència del representant del soldà a l'oasi. Inclou un barri on vivien els esclaus i un altre pels xerifs, a més del propi palau. La darrera reconstrucció està datada per una inscripció al 1846, però el seu origen és del segle XIV. En aquest moment es troba en obres de restauració.
Una mica més cap a l'est, a l'altra banda de la carretera que duu a Oulad Abdelhalim, descobrim les ruïnes de l'alcàsser Tighmert (31º 16,821' N 4º 14,736' W), que també pertanyia al soldà i que fou destruït el 1919 en el curs d'una terrible batalla entre l'exèrcit francès i els resistents Ait Atà. Un altre palau, anomenat Dar Beida (31º 17,640' N 4º 13,399' W), fou construït al segle XVIII per ordre de Sidi Mohamed Ben Abdellah i es troba en condicions igualment lamentables.
 Ruïnes de l'alcàsser Tighmert |
 Oulad Abdelhalim |
Pel que fa als alcàssers habitats per la població local, estan escampats per tot el palmerar. Es pot accedir a molts d'ells per l'anomenat "circuit turístic" que neix arran del mausoleu de Moulay Ali Cherif i a d'altres per la carretera de Mezguida. Entre ells parlarem de la pròpia Mezguida (31º 19,454' N - 4º 15,451' W) pel seu valor arquitectònic; de Taboussamt (31º 14,386' N - 4º 16,455' W) per la seva importància històrica; d'Ouighlane (31º 15,576' N - 4º 17,193' W) per les seves grans proporcions i per estar encara completament habitat; de Serghine (31º 15,441' N - 4º 13,255' W) per l'ambient misteriós que regna als carrerons absolutament foscos i de Tingheras (31º 13,359' N 4º 18,193' W) per la seva situació al damunt d'un tossal des d'on es descobreix tot el conjunt de l'oasi.
Alcàsser Tingheras
Al Tafilalt hi ha també diversos alcàssers on es treballa la terrissa, com Guelala (31º 19,929' N - 4º 18,339' W), Charfat Bahaj (31º 14,304' N 4º 17,495' W) i Moulay Abdelah Dkak (31º 17,259' N 4º 17,149' W).
Finalment, a l'interior de Rissani s'hi troba l'alcàsser Abou Am (31º 16,916' N 4º 16,147' W), totalment habitat i restaurat darrerament gràcies a la cooperació internacional.
El seu portal presenta un cert aspecte urbà, com a molts altres alcàssers del Tafilalet, degut a la influència de Fes a través de les relacions comercials.
Aquest alcàsser és un dels més visitats pels turistes.
Portal de l'alcàsser Abou Am
Un centenar de metres al nord d'Abou Am, es veuen les restes d'una alcassaba del segle XIII o XIV que donà el seu nom a la ciutat actual. En aquest cas, la paraula "alcassaba" s'ha d'entendre en el sentit dels forts construïts per l'Estat en zones rurals, sense cap relació amb les altres alcassabes que haguem pogut veure al llarg del nostre viatge. Una part d'aquesta alcassaba de Rissani està ocupada avui pel Centre d'Estudis Alauites.
De Rissani es pot continuar per asfalt fins a Merzouga per veure el desert i les dunes de l'Erg Chebbi. Però allí no hi ha arquitectura tradicional perquè els habitants eren nòmades que vivien en khaimes.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Contacte amb l'autor:
© Roger Mimó |
