| Roger Mimó: |
 |
|
|
LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES |
Etapa 4: del Dadès a la vall del Todra
La carretera nacional discorre entre Boumalne Dadès i Tinghir per un terreny absolutament desèrtic, interromput sols en dos punts: Imiter i Timadrouine. Si en aquest darrer poble les alcassabes que hi havia han desaparegut del tot, a Imiter en trobem set, datades en general a començaments del segle XX. Sens dubte la més destacada per la seva grandària i per la seva decoració exterior és la d'en Mohadach Ou El Haj, el mateix personatge que més tard es feu construir l'alcassaba d'Ait Moutad a la vall del Dadès. També la d'Ouchtouban, situada entre mig dels conreus, és gran i pintoresca. Les altres resulten més modestes. Parlarem d'una d'elles a l'apartat "comprar-se".
TinghirA Tinghir hi ha diverses alcassabes i un antic alcàsser (31º 31,170' N - 5º 31, 662' W) encara habitat, tot i que ha perdut la muralla i les sis entrades monumentals que tenia d'origen. Alguns l'anomenen "el barri jueu" perquè hi havien viscut algunes famílies israelites. Entre les alcassabes, la més vistosa és l'alcassaba d'El Glaoui (31º 02,824' N - 7º 07,773' W), construïda el 1919 sobre un turó i de grans proporcions, però francament mal conservada (per més informació veieu l'apartat "comprar").
En canvi, l'alcassaba del Cheikh Bassou (31º 30,915' N - 5º 32,007' W) fou completament restaurada el 1994 i transformada en hotel. Es caracteritza pel seu pati interior envoltat de pilars i d'arcades. Tothom la pot visitar mitjançant una consumició al bar o al restaurant. A dins es presenten a més a més exposicions d'artistes locals.
A les afores de Tinghir, la mesquita Ikelane (31º 31,683' N - 5º 31,466' W) és un dels monuments de visita obligada dins la ruta de les mil alcassabes. Es troba a l'interior de l'alcàsser Afanour i fou restaurada l'any 2007 per l'Associació Afanour de Desenvolupament amb l'ajut econòmic de l'hotel Tomboctou i d'un grup d'arquitectes catalans.
L'alta vall del TodraAl voltant de Tinghir s'estén una de les valls més frondoses i boniques de tot el sud del Marroc, a la qual retrobem les palmeres, i també una de les majors concentracions d'arquitectura de terra, d'una gran varietat. Per a conèixer a fons la contrada, recomanem el catàleg L'habitatge tradicional a la vall del Todra mencionat a l'apartat "llibres". Aquí, per contra, ens limitarem a citar els exemples més remarcables del centenar de monuments que compren la vall, entre alcassabes i alcàssers.
Al nord de Tinghir, la carretera que es dirigeix a les gorges del Todra permet obtenir unes vistes magnífiques sobre el frondós palmerar i els seus nombrosos alcàssers, com el d'Ait Boujane, on tothom es fa la foto típica; el d'Asfalou (31º 32,674' N - 5º 33,447' W), que causa impressió per la seva situació al caire del barranc, o el d'Ait Senan (31º 33,108' N - 5º 34,500' W), de grans dimensions. Aquests alcàssers es troben quasi tots en ruïnes; podem accedir-hi mitjançant una agradable passejada a peu dins l'oasi, o bé per una carretera local de 4 Km. que recorre la riba esquerra del Todra.
També hi ha unes quantes alcassabes, més ben mantingudes que els alcàssers, entre les quals hem de mencionar la d'Ali Dani à Ait Zilal (31º 32,470' N - 5º 33,226' W) pel seu volum i pel seu valor estètic. No obstant, aquest valor és clarament inferior al de les alcassabes que hem pogut veure a les valls de l'Ounila, del Mgoun i del Dadès. De fet, aquestes alcassabes del Todra són pràcticament les darreres que trobarem al llarg del viatge cap a llevant, car a partir d'aquí tota l'arquitectura tradicional està composta d'alcàssers. Per acabar, els marabuts són també molt abundants a la vall del Todra i alguns d'ells resulten força pintorescs per llurs formes o per l'indret on es troben.
Tizgui és el darrer alcàsser abans d'entrar a les gorges del Todra i un dels més ben conservats, encara que molt petit. Després, al llarg de 18 Km. la carretera discorre dins un canó. La vall torna a obrir-se arribant a Tamtatoucht. En aquest poble d'alta muntanya s'hi concentren 9 alcassabes construïdes durant la primera meitat del segle XX i encara habitades en gran part o com a mínim utilitzades per a guardar-hi les collites. Més enllà de Tamtatoucht, la carretera duu a Ait Hani, on hi ha diverses alcassabes repartides entre els diferents nuclis de població que composen aquest centre administratiu. D'Ait Hani, es pot continuar cap a l'est per una carretera que permet sortir a la vall del Gheris (etapa següent) o bé cap al nord, fins a Imilchil. Al voltant d'aquest darrer poble, la vall de l'Assif Melloul presenta igualment una bella arquitectura de terra.
Un sender que neix al mercat dels dijous duu a l'alcassaba d'Ait Amou, de volum impressionant, avui deshabitada i tancada. Una mica més lluny es troba Tadafalt, un altre alcàsser petit i bastant enrunat, envoltat per un palmerar frondós. N'obtindrem una formosa imatge des de dalt d'un turó on s'alça una antiga torre de vigilància que domina tot l'oasi. Un dels darrers alcàssers d'aquesta zona és Agoudim n'Ait Yazza, construït cap al 1880 i encara prou ben conservat malgrat estar abandonat. Sorprèn per l'estructura regular dels carrers, molt diferent d'altres alcàssers més antics com Tinghir, i que retrobarem més endavant a El Khorbat Oujdid i a les valls del Ziz i del Gheris.
L'oasi de Ferkla (Tinejdad)Més enllà dels pobles esmentats, la carretera nacional segueix el curs del riu Todra fins a Tinejdad per un terreny força àrid. Sis kilòmetres abans d'atényer el centre urbà de Tinejdad, entrem a l'oasi de Ferkla.
El punt fort de l'oasi de Ferkla és l'alcàsser El Khorbat Oujdid (31º 29,693' N - 5º 05,206' W), construït a mitjans del segle XIX i actualment en curs de rehabilitació per part d'una associació local que col·labora amb diferents organismes internacionals i també amb inversors privats. Aquest alcàsser fou la capital política de la tribu Ait Merghad fins als anys 1930 i té un valor artístic molt especial gràcies a l'estructura dels carrers coberts, absolutament regular, amb pous de llum a les cruïlles. L'associació ha establert els seus locals a l'interior de l'alcàsser i hi duu a terme diferents tasques que serveixen per a activar la vida econòmica i cultural dels habitants: artesania femenina, cursos de pre-escolar, cursos d'alfabetització per a les dones, exposicions, etcètera.
Més informació: http://www.elkhorbat.com/ct.associacio.htm
Dins l'alcàsser El Khorbat Oujdid, el Museu dels Oasis inclou una vintena de sales a les que el viatger va descobrint els diferents aspectes de la vida tradicional a la regió, explicades mitjançant objectes antics, fotografies, croquis, mapes, textes i maquetes.
Al costat de l'alcàsser El Khorbat Oujdid n'hi ha un altre anomenat El Khorbat Akedim, que podria datar del segle XV i que presenta una estructura de carrers molt més complicada, tal com correspon a la seva antiguitat. Malauradament, el seu estat de conservació és bastant precari. L'associació AEDI hi ha fet algunes obres per a la restauració de l'entrada monumental i la muralla segueix dempeus, però moltes cases de l'interior estan en ruïnes o bé han estat substituïdes per edificis moderns de ciment armat que trenquen l'estètica del conjunt.
L'alcàsser Asrir era la capital econòmica de l'oasi i està format per set barris separats per muralles; una part fou destruïda per les riuades, mentre la resta continuent habitats. En un d'ells hi ha una mesquita amb un vistós minaret de terra crua que podria datar del període almoràvit.
VEURE IMATGES DEL MUSSEM DE SIDI L'HOUARI 2007 Excursions a partir de TinejdadEntre les excursions que val la pena realitzar des de Tinejdad, cal parlar de l'alcàsser Taghia, situat a la pista que es dirigeix a Alnif, i sobretot del recorregut per una nova carretera que condueix a Aghbalou n'Kerdous. Passa per diferents oasis de muntanya, en els quals s'alcen magnífics alcàssers com Taghia n'Ifegh i Igoudamène. A Aghbalou n'Kerdous hi trobem les alcassabes més orientals de la regió. Per més informació, veure: http://www.elkhorbat.com/ct.excursions.htm
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Contacte amb l'autor:
© Roger Mimó |
