Roger Mimó:                       

 LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

La carretera nacional discorre entre Skoura i Quelat Mgouna per un terreny desèrtic on manquen les poblacions i les alcassabes. L'únic punt entre ambdós en el que se n'agrupen una quinzena és Imassine, un petit oasi ple d'arbres fruiters de tota mena excepte de palmeres, que no tornarem a trobar fins a Tinghir.

Una mica abans de Quelat Mgouna veurem a l'altra banda del riu les ruïnes de la fortalesa que va donar nom a aquesta ciutat i, a prop, una alcassaba més moderna, molt atractiva, en bon estat de conservació.

Del centre de Quelat Mgouna surt un trencall asfaltat a mà esquerra. Si el prenem, descobrirem ben aviat les restes de l'alcàsser Talmout, al mig dels camps, i una mica més lluny la impressionant alcassaba de Tini al damunt d'un tossal.

Alcàsser Talmout

Alcassaba de Tini

Variant entre Skoura i Quelat Mgouna pel Gran Atlas Aconsellem a tothom qui viatgi amb un vehicle tot terreny i el temps necessari, que prenguin aquest itinerari alternatiu entre Skoura i Quelat Mgouna, molt més interessant que la carretera nacional. El primer tram després de Toundout discorre per muntanyes àrides amb pocs indrets habitats. Però la cosa canvia a partir d'Ait Toumert, entrant en una vall fèrtil i poblada. Tot seguit la pista es bifurca; si anem a la dreta, passarem per El Hot, un poble molt bonic on es troba l'alcassaba d'Ait Kho Haddou. Si, pel contrari, anem a l'esquerra, descobrim en primer lloc l'alcassaba d'Ait Lala, a Ait Khalifa. Poc després, un trencall a la dreta ens permet entrar a Rbat, on admirarem les dues alcassabes de la família Oumergan. Nenes de la vall de Mgoun Un segon trencall, aquesta vegada a l'esquerra, ens condueix a Amajgag. Allí veurem l'alcassaba d'Ait Ouragh, molt interessant per les pintures sobre guix que llueix a les parets i al sostre. Més enllà, un darrer trencall es dirigeix a Imi n'Ouaka, que inclou tres graners comunitaris amb l'aspecte exterior d'alcassabes. Ambdues pistes tornen a ajuntar-se prop de Bou Taghrar. Allí s'alça, entre d'altres, l'alcassaba d'Ait Oumergden, impressionant per les seves proporcions i per la seva riquesa ornamental. S'hi pot accedir mitjançant una petita remuneració. Més enllà de Bou Taghrar, una nova carretera permet baixar a Quelat Mgouna seguint el riu i passant per diversos pobles de terra, així com per per les alcassabes ja mencionades a l'itinerari bàsic per asfalt.

Entre Quelat Mgouna i Boumalne Dadès, la carretera segueix constantment la vall, en la qual es concentren els conreus, els pobles i les alcassabes.
La primera que cal mencionar és la d'El Goumt, un conjunt de dos edificis que pertanyien antigament a El Glaoui i passaren més tard a mans de l'Estat marroquí. Malauradament es mantenen tancats al públic i es van degradant de mica en mica sense que les autoritats competents facin el més mínim esforç per a evitar-ho, malgrat l'informe oficial de que disposen des del 1975 sobre les seves possibilitats d'explotació turística.

Al costat de Souk el Khemis (el mercat del dijous), descobrim a mà dreta l'alcassaba d'Ait Kassi, anunciada com "Maison d'Hôtes i Museu d'Art Berber"
Construïda en dues etapes entre el 1920 i el 1950, mereix una visita pel seu excel·lent estat de conservació i pels objectes tradicionals que s'hi exposen, com una interessant col·lecció de joies berbers.
Aquesta feliç iniciativa dels seus propietaris contrasta amb la manca d'interès de l'Estat per la seva veïna d'El Goumt.

Entrada: la voluntat.

Web : http://kasbahaitkassi.ifrance.com

Alcassaba Aït Kassi

Museu de l'alcassaba Aït Kassi

Més lluny, a Agafai, veurem la formosa alcassaba d'El Haj Moha Ou Abdessalam. Data de principis del segle XX i crida l'atenció per la seva galeria amb arcades, així com per la rica decoració de les parets i les torres. Malauradament ha estat abandonada, però encara no ha començat a caure en ruïnes.

A Ait Bou Atmane apareix, en canvi, una alcassaba encara habitada i ben mantinguda, tot i que és molt menys pintoresca que la precedent. D'altres alcassabes situades al llarg d'aquesta etapa queden una mica apartades de la carretera i cap d'elles no té un especial interès.

Arribant a Boumalne Dadès, trobem les ruïnes de l'antic alcàsser i, al costat, l'alcassaba d'Ait Ouzza, que sens dubte és una de les més altes de tota la regió. Encara està en bon estat perquè segueix habitada i, en principi, sols l'admirarem per fora.

Del centre de Boumalne surt una pista practicable amb qualsevol vehicle, que remunta la vall del Dadès per la riba esquerra, fins a Slilou.

Allí s'alcen quatre alcassabes de grans dimensions, sobretot la d'El Haj Bassou, que compta cinc nivells.

Als altres pobles de la vall s'hi arriba per una carretera ben asfaltada que puja fins a Msemrir a través de formosos paisatges d'alta muntanya, plens de canons, de gorges i de curioses formacions de conglomerat.

La primera alcassaba d'aquesta etapa es situa a Ait Moutad i fou construïda el 1939 per en Mohadach Ou El Haj, que era en aquell moment el representant d'El Glaoui a la contrada. És la única alcassaba de tot el sud del Marroc que té cinc torres en lloc de les quatre habituals i això pot ser degut a la necessitat d'adaptar-se al terreny, atès que es troba al caire d'un barranc. El monument és obert a la visita turística mitjançant una entrada i l'interior sorprèn per la influencia urbana, amb un gran pati central i arcades revestides de guix cisellat. Des del terrat s'obté una vista molt àmplia sobre la vall.

A Ait Larbi s'agrupen tres alcassabes construïdes cap a finals del segle XIX, molt riques en ornamentació. El paisatge que les envolta encara augmenta llur valor artístic, oferint un dels quadres més espectaculars de la regió. Malauradament, l'estat de conservació d'aquests valuosos monuments es ben precari i fóra una llàstima que en el futur arribessin a desaparèixer del tot.

La següent alcassaba la trobem a Ait Idir i és molt senzilla. Després penetrem a les gorges del Dadès i, quan la vall torna a obrir-se, apareix la magnífica alcassaba d'Imdiazen, decorada amb finesa i bastant ben conservada. Sols la podem veure per fora, car els propietaris viuen lluny.

També hi ha una alcassaba a Ait Amer i dues de més petites a Tighadouine, un poble molt bonic que s'enfila per un turó. A partir d'aquest punt, l'interès arquitectònic de la vall disminueix força, fins a Msemrir. En aquesta població es conserven les ruïnes de l'antic alcàsser i també hi ha una alcassaba, de la que parlarem a l'apartat "comprar".