LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

Venint de Marràqueix, des que travessem el Gran Atlas pel port de Tichka (2.260 m), entrem de ple a la ruta de les mil alcassabes.

Un trencall asfaltat a l'esquerra ens condueix a Telouet, on es troba la famosa alcassaba d'El Glaoui, que fou l'origen de la família més poderosa de la regió. La part més antiga (en ruïnes) data del segle XVIII, mentre que la part més moderna, de mitjans del segle XX, està construïda amb pedres i fins i tot amb formigó armat. El seu estil és clarament urbà, inspirat en els palaus de Marràqueix, amb profusió de guix cisellat, mosaics de rajoletes i fusta de cedre tallada.

El conjunt es pot visitar pagant una entrada de 10 DH.

Tornant a la carretera nacional, es passa per Ighrem n'Ougoudal, on un magnífic graner comunitari amb l'aspecte exterior d'una alcassaba fou restaurat pel Ministeri de Cultura. Per a accedir-hi cal demanar la clau al caïdat, al costat de la gendarmeria. L'interior val realment la pena: s'hi veuen els departaments on les diferents famílies emmagatzemaven les collites, distribuïts al voltant d'un pati central fantàstic, amb columnes de fusta.

Bastant més lluny s'alcen dues alcassabes a El Mdint i a Tadoula, però en principi sols es veuen per fora. Mentre la primera es troba ben mantinguda, la segona està en ruïnes.

Després apareix a l'esquerra el trencall d'Ait Ben Haddou, asfaltat. Ait Ben Haddou és un alcàsser que inclou a dins mitja dotzena d'alcassabes (per a comprendre la diferència entre ambdós conceptes, veure l'apartat què és una alcassaba). El conjunt, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, rep cada dia centenars de turistes o fins i tot milers a la temporada alta. El seu valor estètic és indiscutible i l'està restaurant el Ministeri de Cultura.

L'entrada a l'alcàsser és gratuïta. No caigueu a la trampa d'alguns veïns que proposen un accés remunerat a través dels seus domicilis!

D'Ait Ben Haddou, la carretera local es perllonga fins a Tamdakht, on s'alça una alcassaba en ruïnes que pertanyia a El Glaoui. El seu aspecte exterior és fantàstic. Els amos actuals proposen l'accés a l'interior mitjançant una entrada de 10 DH.

De Tamdakht, una pista condueix a Tazlaft en 1 Km. En aquest poblet ha estat restaurat un graner comunitari gràcies a la cooperació belga i es pot visitar (preveure una propina).

El graner de Tazlaft

Departaments al terrat

D'Ait Ben Haddou, cal tornar a la carretera nacional. Allí, una altra pista condueix a Tikert. Aquest poble inclou diverses alcassabes molt boniques, que en principi sols veurem per fora.

Des de la carretera de Ouarzazate, es veu també un poble de terra prou bonic anomenat Tazentout. Inclou un vell alcàsser, així com un graner comunitari situat sota la protecció simbòlica d'un marabut.

Malauradament, aquest graner està en ruïnes.

Abans d'arribar a Ouarzazate, si prenem el trencall a mà dreta en direcció a Zagora passarem per l'alcassaba de Tifoultout. De grans proporcions en el seu origen, ara està quasi tota en ruïnes, tret de la part que han rehabilitat com restaurant i allotjament. Aquesta part es visita mitjançant una entrada de 10 DH i des del terrat s'obté una vista panoràmica molt àmplia sobre la regió.

Continuant per la carretera de Zagora i desviant-nos després a l'esquerra, arribarem a l'alcassaba de Tamesla, més coneguda com "l'alcassaba de les cigonyes" degut a la gran quantitat d'aquestes aus que fan el niu a les seves torres. Pertanyia també a la família El Glaoui, però es troba en un estat de deixadesa lamentable i les autoritats han prohibit fins i tot l'accés a l'interior per motius de seguretat. La seva imatge, amb el pantà d'Al Mansour al fons, és molt pintoresca.

L'alcassaba de Tifoultout

Alcassaba de les Cigonyes, Tamesla

Dins la ciutat de Ouarzazate es troba la gran alcassaba de Taourirt, que fou un dels centres de poder de la família El Glaoui durant la primera meitat del segle XX. La part principal és oberta al públic mitjançant una entrada de 10 DH i a la part de darrera hi ha els locals del CERKAS, un organisme depenent del Ministeri de Cultura i encarregat de la salvaguarda del patrimoni arquitectònic del sud del Marroc. L'alcassaba de Taourirt fou restaurada als anys 1990.

Al costat, l'antic alcàsser de Taourirt continua habitat i hi ha una certa activitat comercial a l'interior, així com alguns allotjaments dirigits al turisme.