| Roger Mimó: |
 |
|
|
LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES |
Etapa 1: De Marràqueix a Ouarzazate
Venint de Marràqueix, des que travessem el Gran Atlas pel port de Tichka (2.260 m), entrem de ple a la ruta de les mil alcassabes. De seguida es presenten dues alternatives. La primera és la carretera nacional, que passa per Ighrem n'Ougoudal (31º 13,693' N - 7º 10,758' W), on un magnífic graner comunitari amb l'aspecte exterior d'una alcassaba fou restaurat pel Ministeri de Cultura. L'interior val realment la pena: s'hi veuen els departaments on les diferents famílies emmagatzemaven les collites, distribuïts al voltant d'un pati central fantàstic, amb columnes de fusta. Cal donar una propina al vigilant, que viu al costat. Bastant més lluny s'alcen dues alcassabes a El Mdint (31º 02,379' N - 7º 12,109' W) i a Tadoula (31º 01,402' N - 7º 10,400' W), però en principi sols es veuen per fora. Mentre la primera es troba ben mantinguda, la segona està en ruïnes.
L'altra alternativa, més interessant, és prendre el trencall asfaltat a l'esquerra que ens condueix a Telouet, on es troba la famosa alcassaba d'El Glaoui, que fou l'origen de la família més poderosa de la regió (31º 17,209' N – 7º 14,227' W). La part més antiga (en ruïnes) data del segle XVIII, mentre que la part més moderna, de mitjans del segle XX, està construïda amb pedres i fins i tot amb formigó armat. El seu estil és clarament urbà, inspirat en els palaus de Marràqueix, amb profusió de guix cisellat, mosaics de rajoletes i fusta de cedre tallada. El conjunt es troba en mal estat, tot i que algunes parts foren restaurades el 2010. Es pot visitar pagant una entrada de 20 DH.
Una carretera recentment asfaltada comunica Telouet i Ait Ben Haddou a través de l'esplèndida vall d'Ounila. Durant el recorregut es veuen una dotzena d'alcassabes d'elevat valor estètic a Anemiter, a Anguelz i en altres punts de la ruta. Es passa també per pobles de terra crua força interessants, com Taguendoucht i Assaka, arribant després a Tamdakht, on s'alça una alcassaba en ruïnes que pertanyia a El Glaoui (31º 05,125' N - 7º 08,700' W). El seu aspecte exterior és fantàstic. Els amos actuals proposen l'accés a l'interior d'un annexe que es caracteritza per la seva decoració d'estil urbà, mitjançant una entrada de 20 DH.
De Tamdakht, una pista condueix a Tazlaft (31º 05,903' N - 7º 08,777' W) en 1 Km. En aquest poblet ha estat restaurat un graner comunitari gràcies a la cooperació belga i es pot visitar (preveure una propina).
Per fi s'ateny Ait Ben Haddou (31º 02,824' N - 7º 07,773' W), un alcàsser que inclou a dins mitja dotzena d'alcassabes (per a comprendre la diferència entre ambdós conceptes, veure l'apartat què és una alcassaba). El conjunt, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, rep cada dia centenars de turistes o fins i tot milers a la temporada alta. El seu valor estètic és indiscutible i l'està restaurant el Ministeri de Cultura. L'entrada a l'alcàsser és gratuïta de moment. No caigueu a la trampa d'alguns veïns que proposen un accés remunerat a través dels seus domicilis!
Passat Ait Ben Haddou, sortim a la carretera nacional. Allí, una pista condueix a Tikert (30º 57,246' N - 7º 05,874' W). Aquest poble inclou diverses alcassabes molt boniques, que en principi sols veurem per fora.
Des de la carretera de Ouarzazate, es veu també un poble de terra prou bonic anomenat Tazentout. Inclou un vell alcàsser, així com un graner comunitari situat sota la protecció simbòlica d'un marabut (30º 58,047' N - 7º 05,599' W). Malauradament, aquest graner està en ruïnes.
Abans d'arribar a Ouarzazate, si prenem el trencall a mà dreta en direcció a Zagora passarem per l'alcassaba de Tifoultout (30º 55,587' N - 6º 59,396' W). De grans proporcions en el seu origen, ara està quasi tota en ruïnes, tret de la part que han rehabilitat com restaurant i allotjament. Aquesta part es visita mitjançant una entrada de 10 DH i des del terrat s'obté una vista panoràmica molt àmplia sobre la regió. Continuant per la carretera de Zagora i desviant-nos després a l'esquerra, arribarem a l'alcassaba de Talmesla (30º 54,347' N - 6º 52,879' W), més coneguda com "l'alcassaba de les cigonyes" degut a la gran quantitat d'aquestes aus que fan el niu a les seves torres. Pertanyia també a la família El Glaoui, però es troba en un estat de deixadesa lamentable i les autoritats han prohibit fins i tot l'accés a l'interior per motius de seguretat. La seva imatge, amb el pantà d'Al Mansour al fons, és molt pintoresca.
Dins la ciutat de Ouarzazate es troba la gran alcassaba de Taourirt (30º 55,183' N - 6º 53,966' W), que fou un dels centres de poder de la família El Glaoui durant la primera meitat del segle XX. La part principal és oberta al públic mitjançant una entrada de 10 DH i a la part de darrera hi ha els locals del CERKAS, un organisme depenent del Ministeri de Cultura i encarregat de la salvaguarda del patrimoni arquitectònic del sud del Marroc. L'alcassaba de Taourirt fou restaurada als anys 1990. Al costat, l'antic alcàsser de Taourirt continua habitat i hi ha una certa activitat comercial a l'interior, així com alguns allotjaments dirigits al turisme.
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Contacte amb l'autor:
© Roger Mimó |
