LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

Etapa 9: de Goulmima a Errachidia

Entre Goulmima i Errachidia, la carretera travessa un altiplà d'allò més àrid, al peu del Gran Atlas. Al llarg del camí sols descobrim un oasi: Tarda. Una pista permet accedir-hi i obtenir una imatge de conjunt bastant bonica del seu antic alcàsser en ruïnes.

Errachidia és una ciutat moderna situada en ple palmerar de Mdagra, que inclou no gens menys de 37 alcàssers, accessibles per diferents pistes i carreteres (veure el croquis). Malauradament, un gran nombre d'aquests alcàssers han estat destruïts per les successives inundacions.

Dins el casc urbà d'Errachidia cal mencionar l'alcàsser Targa, que ha estat objecte d'un pla de rehabilitació i segueix completament habitat. Inclou dos barris, l'un protegit per una doble muralla, en el que vivien els xerifs, i l'altre que l'envolta, ocupat en el seu origen pels llauradors de pell fosca que treballaven la terra dels primers.

L'alta vall del Ziz

Sortint d'Errachidia cap al nord per la pista que naix arran de l'alcàsser Targa, s'arriba a Ksar Souk després de passar per una desena d'alcàssers. Ksar Souk tenia en una altra època una gran activitat comercial i donava nom a tot el districte. Una bona part dels seus habitants eren jueus. L'antiga carretera que segueix la riba esquerra del Ziz permet també visitar molts altres alcàssers de Mdagra i sortir després a la nacional. Aquesta ens condueix cap a les gorges del Ziz per un bell paisatge, que comença amb el pantà de Hassan Eddakhil i continua amb el frondós palmerar de Tialaline, tancat entre parets de roca. En aquest oasi veiem tres grups d'alcàssers d'una gran importància històrica i força pintorescos, encara que siguin petits: Ait Atmane, Ifri i Tamarkecht.

Més enllà de les gorges del Ziz, la vall s'obre i, encara que els alcàssers continuen apareixent, llur interès es redueix de mica en mica perquè són cada vegada més petits i la major part es troben en ruïnes.

L'alcàsser Ifri