Roger Mimó :

 LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

 
Etapa 7: de Tinghir a Tinejdad

Entre Tinghir i Tinejdad, la carretera nacional travessa una plana desèrtica, encara que al principi es van veient de lluny els alcàssers del curs baix del Todra, dels que ja hem parlat a l'etapa anterior. En el cas de que no els haguem visitat des de Tinghir, ara tenim una bona ocasió per a fer un itinerari alternatiu per pistes al principi del recorregut, bo i retrobant després l'asfalt a Ait Aissa Ou Brahim.

6 Km abans d'atényer el centre urbà de Tinejdad, entrem a l'oasi de Ferkla.


L'oasi de Ferkla.

El punt fort de l'oasi de Ferkla es l'alcàsser El Khorbat Oujdid, construït a mitjans del segle XIX i actualment en curs de rehabilitació per part de l'associació local AEDI, que col·labora amb diferents organismes internacionals i també amb inversors privats.

Aquest alcàsser fou la capital política de la tribu Ait Merghad fins als anys 1930 i té un valor artístic molt especial gràcies a l'estructura dels carrers coberts, absolutament regular, amb pous de llum a les cruïlles.

L'associació AEDI ha establert els seus locals a l'interior de l'alcàsser i hi duu a terme diferents tasques que serveixen per a activar la vida econòmica i cultural dels habitants: artesania femenina, cursos de pre-escolar, cursos d'alfabetització per a les dones, exposicions, etcètera.

A més a més, l'AEDI realitza projectes destinats a salvaguardar el propi alcàsser i el seu entorn, com el dragat de la sèquia, una xarxa de sanejament i l'empedrat dels carrerons.

Per la seva part, els inversors privats han creat fins ara un museu, un restaurant i diverses cambres on els viatgers poden allotjar-se a l'interior de l'alcàsser.

Per qualsevol informació sobre aquest projecte: http://www.elkhorbat.com/ct.associacio.htm


El Khorbat:  muralla       AMPLIAR

L'entrada monumental                   AMPLIAR

Activitat cultural dins l'alcàsser     AMPLIAR

Les cobertes de les cases              AMPLIAR

Al costat de l'alcàsser El Khorbat Oujdid n'hi ha un altre anomenat El Khorbat Akedim, que podria datar del segle XV i que presenta una estructura de carrers molt més complicada, tal com correspon a la seva antiguitat. Malauradament, el seu estat de conservació és bastant precari. L'associació AEDI hi ha fet algunes obres per a la restauració de l'entrada monumental i la muralla segueix dempeus, però moltes cases de l'interior estan en ruïnes o bé han estat substituïdes per edificis moderns de ciment armat que trenquen l'estètica del conjunt.


El Khorbat Akedim

Asrir era la capital econòmica de l'oasi i està formada per set alcàssers enganxats els uns amb els altres; una part fou destruïda per les riuades, mentre la resta continuent habitats. En un d'ells hi ha una mesquita amb un vistós minaret de terra crua que podria datar del període almoràvit.
Sat es mereix també una visita. Inclou tres alcàssers, en un dels quals hi ha un antic barri jueu. Per la seva part, Ait Assem presenta una gran muralla envoltada d'un fossat.
Una mica més lluny, Talalt es distingeix per la decoració de la seva entrada monumental i la Zaouïa de Sidi l'Houari pel seu pintoresc minaret. Un altre alcàsser curiós per l'ornament de la porta és Ait Maamer Jdid, que veiem a mà esquerra quan anem cap a Goulmima.


Entrada d'Ait Maamer Jdid

Asrir                          AMPLIAR

Zauïa de Sidi l'Houari              AMPLIAR

VEURE IMATGES DEL MUSSEM DE SIDI L'HOUARI 2007


Excursions a partir de Tinejdad

Entre les excursions que val la pena realitzar des de Tinejdad, cal parlar de l'alcàsser Taghia, situat a la pista que es dirigeix a Alnif, i sobretot del recorregut per una nova carretera que condueix a Aghbalou n'Kerdous. Passa per diferents oasis de muntanya, en els quals s'alcen magnífics alcàssers com Taghia n'Ifegh et Igoudamène. A Aghbalou n'Kerdous hi trobem les alcassabes més orientals de la regió.

Per més informació, veure: http://www.elkhorbat.com/ct.excursions.htm


Igoudamène


                 


 

 

  A Tinejdad:

GÎTE - RESTAURANT

 EL KHORBAT

 www.elkhorbat.com

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

© Roger Mimó       Aquesta pàgina ha estat revisada el setembre 2008