LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

Etapa 6: de Boumalne Dadès a Tinghir

La carretera nacional discorre entre Boumalne Dadès i Tinghir per un terreny absolutament desèrtic, interromput sols en dos punts: Imiter i Timadrouine. Si en aquest darrer poble les alcassabes que hi havia han desaparegut del tot, a Imiter en trobem set, datades en general a començaments del segle XX. Sens dubte la més destacada per la seva grandària i per la seva decoració exterior és la d'en Mohadach Ou El Haj, el mateix personatge que més tard es feu construir l'alcassaba d'Ait Moutad a la vall del Dadès. També la d'Ouchtouban, situada entre mig dels conreus, és gran i pintoresca. Les altres resulten més modestes. Parlarem d'una d'elles en l'apartat "comprar-se".

L'alcassaba de Mohadach Ou El Haj a Imiter

La vall del Todra

Al voltant de Tinghir s'estén una de les valls més frondoses i boniques de tot el sud del Marroc, a la qual retrobem les palmeres, i també una de les majors concentracions d'arquitectura de terra, d'una gran varietat. Per a conèixer a fons la contrada, recomanem el catàleg L'habitatge tradicional a la vall del Todra mencionat a la bibliografia. Aquí, per contra, ens limitarem a citar els exemples més remarcables del centenar de monuments que compren la vall, entre alcassabes i alcàssers.

A Tinghir mateix hi ha diverses alcassabes i un antic alcàsser encara habitat, tot i que ha perdut la muralla i les sis entrades monumentals que tenia d'origen. Alguns l'anomenen "el barri jueu" perquè hi havien viscut algunes famílies israelites. Entre les alcassabes, la més vistosa és la d'El Glaoui, construïda el 1919 sobre un turó i de grans proporcions, però francament mal conservada (per més informació veieu l'apartat "comprar"). En canvi, l'alcassaba del Cheikh Bassou Ou Ali ha estat completament restaurada el 1994 i transformada en hotel, igual que l'alcassaba del Caid Jilali, alçades ambdues als anys 1940.

L'alcassaba d'El Glaoui a Tinghir

L'alcassaba del Cheikh Bassou Ou Ali, actualmente Hotel Tomboctou

A les afores de Tinghir, la mesquita-medersa Ikelane és un dels monuments de visita obligada. Es troba dins l'alcàsser  Afanour i fou restaurada el 2007 per l'Associació Afanour de Desenvolupament amb l'ajut econòmic d'un grup d'arquitectes catalans. A més de mesquita, feia funcions de medersa o universitat alcorànica, en la qual eren formats els futurs alfaquís de la regió. Tant la seva estructura com la seva decoració interior són úniques al Marroc i del seu terrat s'obté una vista espectacular sobre el palmerar del Todra.

La coberta i la cúpula

La sala d'ablucions i el pou

Horari: de 8 h. 30' a 12 h. i de 15 h. fins a la posta de sol.
En temporada baixa sol estar tancada, però podeu demanar la visita a l'Hotel Tomboctou.

Més informació:  http://mosqueeikelane.ifrance.com

Al nord de Tinghir, la carretera que es dirigeix a les gorges del Todra permet obtenir unes vistes magnífiques sobre el frondós palmerar i els seus nombrosos alcàssers, com el d'Ait Boujane, on tothom es fa la foto típica; el d'Asfalou, que causa impressió per la seva situació al caire del barranc, o el d'Ait Senan, de grans dimensions. Aquests alcàssers es troben quasi tots en ruïnes; podem accedir-hi mitjançant una agradable passejada a peu dins l'oasi, o bé per una carretera local de 4 Km. que recorre la riba esquerra del Todra.

L'alcàsser Asfalou, que estava habitat en gran part per jueus

També hi ha unes quantes alcassabes, més ben mantingudes que els alcàssers, entre les quals hem de mencionar la d'Ali Dani à Ait Zilal pel seu volum i pel seu valor estètic. No obstant, aquest valor és clarament inferior al de les alcassabes que hem pogut veure a les valls de l'Ounila, del Mgoun i del Dadès. De fet, aquestes alcassabes del Todra són pràcticament les darreres que trobarem al llarg del viatge cap a llevant, car a partir d'aquí tota l'arquitectura tradicional està composta d'alcàssers.

Per acabar, els marabuts són també molt abundants a la vall del Todra i alguns d'ells resulten molt pintorescs per llurs formes o per l'indret on es troben.

L'alcassaba d'Ali Dani a Ait Zilal

Marabut de Moulay Mohamed a Ait Zilal

Tizgui és el darrer alcàsser abans d'entrar a les gorges del Todra i un dels més ben conservats, encara que molt petit. Després, al llarg de 18 Km. la carretera discorre dins un canó. La vall torna a obrir-se arribant a Tamtatoucht. En aquest poble d'alta muntanya s'hi concentren 9 alcassabes construïdes durant la primera meitat del segle XX i encara habitades en gran part o com a mínim utilitzades per a guardar-hi les collites.

Més enllà de Tamtatoucht, la carretera duu a Ait Hani, on hi ha diverses alcassabes repartides entre els diferents nuclis de població que composen aquest centre administratiu. D'Ait Hani, es pot continuar cap a l'est per una pista en curs d'asfaltat que permet sortir a la vall del Gheris (etapa 16) o bé cap al nord, fins a Imilchil. Aquest darrer poble també té una alcassaba, malauradament en ruïnes. Al seu voltant, la vall de l'Assif Melloul presenta igualment una bella arquitectura de terra.

A l'est de Tinghir, l'oasi s'estén encara 15 Km. més per la plana, amb un gran nombre d'alcassabes i alcàssers. Diverses pistes i carreteres permeten recórrer-lo en automòbil o en bicicleta. Un dels alcàssers més coneguts és El Hart n'Iaamine, important centre terrisser encara molt actiu. Prop d'El Hart s'alça el petit Taghia, d'on era originari l'Assou Ou Bassalam, el mític cabdill dels Ait Atà i heroi de la resistència contra el protectorat als anys 1930. Per altra part, Taghzoute crida l'atenció sobretot per la rica decoració de toves que presenten les seves dues entrades monumentals. A prop d'aquest alcàsser té lloc un important mercat rural els dijous.

Entrada a l'alcàsser Taghzoute

Un sender que neix al mercat dels dijous duu a l'alcassaba d'Ait Amou, de volum impressionant, avui deshabitada i tancada. Una mica més lluny es troba Tadafalt, un altre alcàsser petit i bastant enrunat, envoltat per un palmerar frondós. N'obtindrem una formosa imatge des de dalt d'un turó on s'alça una antiga torre de vigilància que domina tot l'oasi. Un dels darrers alcàssers d'aquesta zona és Agoudim n'Ait Yazza, construït cap al 1880 i encara prou ben conservat malgrat estar abandonat. Sorprèn per l'estructura regular dels carrers, molt diferent d'altres alcàssers més antics com Tinghir, i que retrobarem més endavant a El Khorbat Oujdid i a les valls del Ziz i del Gheris.

L'alcassaba d'Ait Amou

Tadafalt