Roger Mimó :

 LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

Etapa 5: de Quelat Mgouna a Boumalne Dadès

Entre Quelat Mgouna i Boumalne Dadès, la carre-tera segueix constantment la vall, en la qual es concentren els conreus, els pobles i les alcassabes.
La primera que cal men-cionar es la d'El Goumt, un conjunt de dos edificis que pertanyien antigament a El Glaoui i passaren més tard a mans de l'Estat marroquí. Malauradament es mantenen tancats al públic i es van degradant de mica en mica sense que les autoritats competents facin el més mínim esforç per a evitar-ho, malgrat l'informe oficial de que disposen des del 1975 sobre les seves possibilitats d'explotació turística.

Al costat de Souk el Khemis (el mercat del dijous), descobrim a mà dreta l'alcassaba d'Ait Kassi, anunciada com "Berber art museum".
Malgrat la seva construcció tardana, cap al 1950, mereix una visita pel seu excel·lent estat de conservació i pels objectes tradicionals que s'hi mostren.

Entrada: la voluntat.

L'edifici també inclou mitja dotzena d'habitacions on el viatger por allotjar-se.

Aquesta feliç iniciativa dels seus propietaris contrasta amb la manca d'interès de l'Estat per la seva veïna d'El Goumt.

Més lluny, a Agafai, veurem la formosa alcassaba d'El Haj Moha Ou Abdessalam. Data de principis del segle XX i crida l'atenció per la seva galeria amb arcades, així com per la rica decoració de les parets i les torres. Malauradament ha estat abandonada, però encara no ha començat a caure en ruïnes.

A Ait Bou Atmane apareix, en canvi, una alcassaba encara habitada i ben mantinguda, tot i que és molt menys pintoresca que la precedent. D'altres alcassabes situades al llarg d'aquesta etapa queden una mica apartades de la carretera i cap d'elles no té un especial interès.

Arribant a Boumalne, trobem les ruïnes de l'antic alcàsser i, al costat, l'alcassaba d'Ait Ouzza, que sens dubte és una de les més altes de tota la regió.

Encara està en bon estat perquè segueix habitada i, en principi, sols l'admirarem per fora.

 

 

 

 


L'alta vall del Dadès

Del centre de Boumalne surt una pista practicable amb qualsevol vehicle, que remunta la vall del Dadès per la riba esquerra, fins a Slilou.

Allí s'alcen quatre al-cassabes de grans dimen-sions, sobretot la d'El Haj Bassou, que compta cinc nivells.

Als altres pobles de la vall s'hi arriba per una carre-tera ben asfaltada que puja fins a Msemrir a través de formosos pai-satges d'alta muntanya, plens de canons, de gorges i de curioses for-macions de conglomerat.

 

 

La primera alcassaba d'aquesta etapa es situa a Ait Moutad i fou construïda el 1939 per en Mohadach Ou El Haj, que era en aquell moment el representant d'El Glaoui a la contrada. És probablement la única alcassaba de tot el sud del Marroc que té cinc torres en lloc de les quatre habituals i això pot ser degut a la necessitat d'adaptar-se al terreny, atès que es troba al caire d'un barranc.

El monument és obert a la visita turística mitjançant una entrada i l'interior sorprèn per la influencia urbana, amb un gran pati central i arcades revestides de guix cisellat. Des del terrat s'obté una vista magnífica sobre la vall.

A Ait Larbi s'agrupen tres alcassabes construïdes cap a finals del segle XIX, molt riques en ornamentació. El paisatge que les envolta encara augmenta llur valor artístic, oferint un dels quadres més espectaculars de la regió. Malauradament, l'estat de conservació d'aquests valuosos monuments es ben precari i fóra una llàstima que en el futur arribessin a desaparèixer del tot.

La següent alcassaba la trobem a Ait Idir i és molt senzilla. Després penetrem a les gorges del Dadès i, quan la vall torna a obrir-se, apareix la magnífica alcassaba d'Imdiazen, decorada amb finesa i bastant ben conservada. Sols la podem veure per fora, car els propietaris viuen lluny.

També hi ha una alcassaba a Ait Amer i dues de més petites a Tighadouine, un poble molt bonic que s'enfila per un turó. A partir d'aquest punt, l'interès arquitectònic de la vall disminueix força, fins a Msemrir. En aquesta població es conserven les ruïnes de l'antic alcàsser i també hi ha una alcassaba, de la que parlarem a l'apartat "comprar".


                  


© Roger Mimó         Aquesta pàgina ha estat revisada el setembre 2008