LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES

Etapa 10: d'Errachidia a Erfoud i Rissani

Bo i sortint d'Errachidia, veiem de la carretera estant un gran nombre d'alcàssers de l'oasi de Mdagra, dels que ja hem parlat. Després arribem a Meski, que es mereix una menció especial per la seva situació al caire del barranc que el fa molt pintoresc vist de lluny, tot i que per dins està en ruïnes. A més el seu entorn és un palmerar molt frondós i a prop hi ha una font natural transformada en piscina.

Més tard distingim la Zaouïa Amelkis al fons del congost i baixem a Zouala. A partir d'aquest punt, els alcàssers es succeeixen l'un rere l'altre, encara habitats i plens d'activitat: Oulad Cheker, Ait El Khelef, etcètera.

L'alcàsser Oulad Cheker

Una carretera que surt a la dreta condueix a El Gara i d'allí a Zrigat, un grup d'alcàssers que foren molt importants però que han sofert la catàstrofe de les inundacions.

Seguint per la mateixa carretera s'arriba a El Maarka, un antic palau de la dinastia Alauita construït sota el regnat de Moulay Ismail i del que es conserva una porta espectacular, decorada en un estil propi de Meknès amb profusió de mosaics i de guix cisellat. Però l'interior del recinte està en ruïnes.

En canvi, la Zaouïa Jdida que s'alça una mica més al sud continua habitada, en bon estat de conservació, oferint els seus carrers pavimentats un aspecte serè i misteriós. Encara més lluny, l'alcàsser Bathatha resulta força pintoresc amb els seus dos portals successius.

Tornant a la carretera, encara trobem alguns altres alcàssers abans que el palmerar deixi pas a un paisatge àrid on fins i tot hi ha petites dunes. Aquest s'estén fins a l'oasi de Tizimi, on s'alcen altres alcàssers i entre ells el més gran de la regió: Maadid. Inclou quatre barris separats per muralles i la seva arquitectura ofereix un elevat interès. Per aquest motiu rep freqüents visites de turistes. El 1968, Maadid fou objecte d'un pla de millora de les condicions de vida finançat per la FAO i, gràcies a això, segueix completament habitat, en perfecte estat de conservació.

Al mateix oasi de Tizimi, ja a l'entrada d'Erfoud, una pista a la dreta condueix a l'alcàsser Jrana, que també ha gaudit darrerament d'un pla de rehabilitació. Als altres alcàssers d'aquest palmerar s'hi arriba per diferents pistes a partir de la carretera de Jorf.

Carrer central de l'alcàsser Jrana

Entre Erfoud i Rissani: el Tafilalet

Al sud d'Erfoud s'estén un dels oasis més grans de tota la regió i un dels més coneguts: el Tafilalet. Aquest oasi és famós per haver constituït al llarg de la història una etapa important de les caravanes que comunicaven Fes i l'Àfrica subsahariana, i un centre comercial de primer ordre. El palmerar es troba avui dia en un estat lamentable a causa de la sequera, però del punt de vista arquitectònic la riquesa del Tafilalet segueix sent enorme; s'hi compten mig centenar d'alcàssers  encara habitats i mitja dotzena d'antics palaus construïts pels Alauites, dinastia que va sorgir precisament d'aquest oasi al segle XVII.

Entre els palaus cal mencionar El Fida, Oulad Abdelhalim i Abbar. El primer ha estat restaurat i obert al públic com un museu. Oulad Abdelhalim, per la seva part, es troba en un estat de conservació bastant dolent però també es pot visitar. Durant molts anys fou la residència del representant del soldà a l'oasi. Inclou un barri on vivien els esclaus i un altre pels xerifs, a més del propi palau. Està datat per una inscripció al 1846, però el seu origen podria ser una construcció anterior. Finalment, Abbar no és res més que un munt de ruïnes, entre les quals s'alcen alguns portals curiosament intactes, presentant una magnífica decoració amb influències de Fes. S'hi arriba a peu per un camí que surt del mausoleu de Moulay Ali Cherif cap al sud.

Portal de la mesquita d'Abbar

Una mica més cap a l'est, a l'altra banda de la carretera que duu a Oulad Abdelhalim, descobrim les ruïnes de l'alcàsser Tighmert, que també pertanyia al soldà i que fou destruït el 1919 en el curs d'una terrible batalla entre l'exèrcit francès i els resistents Ait Ata. Un altre palau, anomenat Dar Beida, fou construït al segle XVIII per ordre de Sidi Mohamed Ben Abdellah i es troba en condicions igualment lamentables.

Ruïnes de l'alcàsser Tighmert

Oulad Abdelhalim

Pel que fa als alcàssers habitats per la població local, estan escampats per tot el palmerar. Es pot accedir a molts d'ells per l'anomenat "circuit turístic" que neix arran del mausoleu de Moulay Ali Cherif i a d'altres per la carretera de Mezguida. Entre ells parlarem de la pròpia Mezguida pel seu valor arquitectònic, de Taboussamt per la seva importància històrica, d'Ouighlane per les seves grans proporcions i per estar encara completament habitat, de Serghine per l'ambient misteriós que regna als carrerons absolutament foscos i de Tingheras per la seva situació al damunt d'un tossal des d'on es descobreix tot el conjunt de l'oasi. Al Tafilalt hi ha també diversos alcàssers on es treballa la terrissa, com Guelala, Charfat Bahaj i Moulay Abdelah Dkak.

Portal de l'alcàsser Abou Am

Finalment, a l'interior de Rissani s'hi troba l'alcàsser Abou Am, totalment habitat i restaurat darrerament gràcies a la cooperació internacional. El seu portal presenta un cert aspecte urbà, com a molts altres alcàssers del Tafilalet, degut a la influència de Fes a través de les relacions comer-cials. Aquest alcàsser és un dels més visitats pels turistes.

Un centenar de metres al nord d'Abou Am, es veuen les restes d'una alcassaba del segle XIII o XIV que donà el seu nom a la ciutat actual. En aquest cas, la paraula "alcassaba" s'ha d'entendre en el sentit dels forts construïts per l'Estat en zones rurals, sense cap relació amb les altres alcassabes que haguem pogut veure al llarg del nostre viatge. Una part d'aquesta alcassaba de Rissani està ocupada avui pel Centre d'Estudis Alauites.