LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES
|
|
Roger Mimó : LA RUTA DE LES MIL ALCASSABES |
|
En Roger Mimó, autor d'aquesta pàgina Web
Escriptor especialitzat en el tema de l'arquitectura tradicional de terra crua a les valls presaharianes, en Roger Mimó és originari de Sabadell, on va nàixer el 1962, i viu al Marroc des del 1989.
Decidit a conèixer més a fons el continent, el 1985 va emprendre amb tres altres companys un viatge de quasi 3 mesos en Land Rover per terres africanes, recorrent el Marroc, Algèria, el Malí i el Senegal.
Dos anys més tard repetí l'experiència conduint un vell Jeep Comando, amb el qual arribà fins a la Costa d'Ivori i la Guinea Conacry. D'aquest viatge havia de sortir posteriorment un dels seus llibres més coneguts, El largo camino africano, en el qual inclouria també anècdotes i dades recollides en altres circuits anteriors i posteriors.
Des l'estiu del 1986 havia començat a treballar com acompanyant turístic, generalment amb grups reduïts però també algunes vegades amb autocars de diverses agències.
A partir d'aquell moment, els viatges al Marroc i a d'altres països es succeïren a un ritme vertiginós; a la temporada alta sortia com a acompanyant amb els grups i a la temporada baixa es movia pel seu compte a fi de descobrir nous indrets. Així, a la primavera del 1988 realitzà amb el propi Iñaki Álvarez i amb altres companys un llarg recorregut per Iugoslàvia, Grècia i Turquia.
El 1989 es va casar amb una dona marroquina, la Fatiha Zouhal, i es quedà a viure d'una manera estable al país a partir d'aquella data. S'establí en principi a Asila, a la costa, prop de Tànger, però continuà movent-se molt per l'interior i per les muntanyes. Aquell primer matrimoni s'havia de dissoldre un any més tard.
Durant un temps va estar sondejant les possibilitats de muntar un negoci d'hostaleria a Asila, però finalment va decidir que fóra molt més interessant fer-ho al sud del Marroc, on hi havia menys inversors, els preus eren més assequibles i els atractius turístics més grans. Així, a començaments del 1992 es traslladà a Tinghir, en plena ruta de les mil alcassabes, i llogà una pensió anomenada Hôtel de l'Avenir, que va obrir pel març. Mentrestant, encara que no havia fet cap esforç per a trobar feina en cap diari ni revista, la seva vocació d'escriptor es mantenia intacta. Havia redactat nombrosos texts sobre els seus viatges i sobre el Gran Atlas, que recorria molt sovint. Finalment, el 1993 aconseguí publicar el seu primer llibre: una guia de trekking i excursions per tot el Marroc (per a més detalls, veure la secció llibres).
De retorn al Marroc, va decidir traslladar el seu negoci a un nou local que fos més atractiu pel turisme i més espaiós que l'Hôtel de l'Avenir; fou així com descobrí les possibilitats d'explotació de les antigues alcassabes.
A més a més de retardar el triomf del seu hotel, aquesta crisi va impedir la publicació del segon llibre d'en Roger Mimó, que ja tenia escrit i emparaulat amb una editorial de Barcelona. Es tractava d'un recull d'itineraris per tot el Marroc en vehicle 4x4 amb un fons cultural. Sols aconseguí publicar un parell de recorreguts a la revista Rutas. No obstant, l'experiència que havia adquirit durant la restauració de l'alcassaba de Tinghir el va dur a escriure un nou llibre, Fortalezas de Barro en el sur de Marruecos, que va aparèixer el 1996. Era un crit de socors per a salvar el patrimoni arquitectònic de la regió, que estava a punt de desaparèixer si ningú no es preocupava de la seva conservació. D'aquest període daten tant els coneixements d'en Mimó com la seva passió per les alcassabes.
L'aparició d'aquest llibre despertà un interès inesperat en el públic i sobre tot entre els arquitectes espanyols. L'autor fou convidat a donar conferències a diferents col·legis d'arquitectes, els mitjans de comunicació li feren entrevistes i les agències organitzaren circuits especialitzats a la regió, en el transcurs dels quals ell oferia les explicacions pertinents. La seva tesi, que continua a defensar a capa i espasa, es la d'una desitjable simbiosi entre turisme i patrimoni arquitectònic: les alcassabes es mantindran en bon estat si se'ls dóna una nova funció turística i, al mateix temps, són aquestes alcassabes restaurades les que atrauran el turisme cap a una regió que en té necessitat des del punt de vista econòmic.
Uns anys més tard prendria el relleu la Universitat Politècnica de València, preparant amb el CERKAS l'inventari Architecture à Skoura en format digital. El 1999 aparegué el tercer llibre d'en Mimó, La guía de Marruecos y Mauritania, resultat de molts anys d'investigació i recopilació de dades. De resultes d'aquesta obra, l'editorial Anaya li encarregà també l'elaboració de la Guía viva de Marruecos, que va dur a terme conjuntament amb en Josep Maria Escofet.
Gràcies a la col·laboració de l'Institut Cervantes, l'exposició fou presentada a Rabat, Casablanca, Tetuan i Tànger abans d'ésser transportada a Europa, on a recorregut diverses localitats (a Catalunya: Argentona, Reus, Riudoms i 3 locals diferents de Barcelona, mentre una altra mostra similar era presentada a Sabadell). Per a acompanyar l'exposició, en Roger Mimó va escriure i publicar un catàleg amb el mateix nom (veure la secció llibres).
Per aquella època va aparèixer finalment el seu llibre El largo camino africano, que l'autor havia anat escrivint al llarg d'una dècada i que havia quedat finalista en el concurs Grandes Viajeros. Poc després, en Roger Mimó va constituir una segona societat amb en Joan Castellana i l'Ahmed Ben Amar, amb l'idea d'emprendre un altre negoci d'hostaleria, en aquest cas a Tinejdad. Es tractava de restaurar diverses cases antigues a l'interior de l'alcàsser El Khorbat, el que constituiria una experiència pilot a la regió. Finalment, a més a més de les habitacions previstes i un restaurant, fou creat també un museu, del qual en Mimó esdevingué el responsable directe: el Museu dels Oasis.
El 2002 es va publicar la seva guia de Tunísia -segon títol de la col·lecció que havia rebut l'encàrrec de preparar conjuntament amb en Josep Maria Escofet-, així com la seva primera novel·la: Mimcina, la terra llegendària. Estava escrit en català i transcorria a la vall del Drâa. En Mimó també havia redactat una altra novel·la en castellà, Farida, però fins ara no ha pogut trobar-li editor. Pel desembre d'aquell any fou convidat per l'Institut Cervantes de Tunis a presentar la seva guia del país i a acompanyar aquest acte amb una segona exposició de fotos seves i de maquetes d'El Housseine n'Ait El Habib, aquesta vegada sobre els alcàssers de Tataouine. VEURE ALGUNES FOTOS D'AQUESTA EXPOSICIÓ
El 2003 va aparèixer també una nova guia de muntanya del Marroc anomenada Grandes destinos: Marruecos, en l'elaboració de la qual en Mimó havia treballat conjuntament amb en Josep Maria Escofet i amb en Xavier Barreda. El 2005 en Roger Mimó va prendre part amb les seves fotografies en una exposició sobre l'art rupestre al Marroc, organitzada pel Ministeri de Cultura i que es presentà en primer lloc a Marràqueix. Més tard ha estat a les illes Canàries. Els coneixements que havia adquirit sobre la història d'El Khorbat durant els mesos que hi va passar per dirigir la restauració de les cases antigues li permeteren escriure una novel·la històrica en català, Al bell mig de l'oasi. Seriosament documentada, tracta sobre els esdeveniments que tingueren lloc a començaments del segle XX, abans d'establir-se el protectorat, quan El Khorbat constituïa la capital política de la tribu guerrera dels Ait Merghad. Actualment la novel·la ja està acabada i l'autor cerca una editorial que la vulgui publicar.
Aquell mateix any es va publicar un quart títol de la col·lecció Guía Viva escrit per en Mimó: Tánger, Tetouan, Chefchaouen y el norte de Marruecos. Al mateix temps, la seva guia del Marroc fou completament renovada pels autors. Tot i que segueix residint a Asila, en Roger passa una bona part del seu temps a El Khorbat, un alcàsser que va recobrant vida de mica en mica gràcies a successives intervencions públiques i privades. També viatja molt sovint, sobretot pel Marroc. Malgrat els anys que han transcorregut i les seves constants investigacions, el país continua sorprenent-lo dia rere dia amb detalls insospitats i amb indrets meravellosos que no havia descobert encara.
El 2007 va acabar un llibre de viatges (pendent de publicació) que segueix la ruta del gran explorador català Alí Bey per diferents països, així com un catàleg del Museu dels Oasis en format CD, que es troba a la venda al propi museu. També va escriure una guia de Síria per a la col·lecció Guía Viva d’Anaya, publicada el 2008. En aquest moment està treballant en la renovació de la Guía Viva i de la Guía Total d'Egipte i en un mapa de la Ruta de les Alcassabes encarregat per l'Editorial Piolet. A més a més, ha començat a recollir dades per a una nova edició corregida i actualitzada de Fortalezas de Barro tot i que de moment no ha pogut trobar cap editor que es comprometi a publicar-la. No per això perd l'esperança: si fa deu anys algú li hagués predit l'interès que havien d'atreure les alcassabes en aquest lapse de temps, no s'ho hauria cregut de cap manera.
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| © Roger Mimó Aquesta pàgina ha estat revisada el juliol 2008 |
